Aquest nou sistema de selecció provoca que per exemple el corredor més cotitzat per la temporada 2011-2012, sigui el desconegut iranià, Mehdi Sohrabi, que ha sumat més de 80 punts UCI a proves exòtiques de Taiwan, Malàisia i Azerbaijan., i discrimina enormement als gregaris, que es deixen l’anima i les cames defensant als seus líders d’equip.
Un exemple es el de Rubén Perez, que a l’etapa reina del Tour de França, estant a una fuga es va aturar per ajudar al seu líder d’equip a guanyar aquella magnifica Etapa. Per la UCI l’esforç de Rubén Perez representa 0 punts, i només 2 punts en tota la temporada.
Aquesta situació esta deixant sense contracte a gran quantitat de ciclistes de “classe mitjana” només per que no sumen punts UCI pels equips, i fent que gran quantitat de ciclistes exòtics, desconeguts i de una qualitat inferior siguin 100% necessaris per mantenir-se a la primera divisió del ciclisme mundial.
A més a més, el fitxatge d’un ciclista, implica la compra de tots els seus punts, motiu pel qual nous projectes (Leopard, GreenEdge) estan destruint equips consolidats des de fa molts anys.
Per exemple, Philippe Gilbert, líder d’aquesta classificació durant l’any 2011 amb 718 punts, ha corregut en 2011 amb el mallot del Lotto. Però tots els seus punts estan ja en el compte del BMC, la seva nova esquadra. Gilbert gaudeix del seu èxit. No obstant això, la majoria dels seus gregaris s'han quedat al Lotto, sense líder i sense punts.